El Reial Decret 244/2019, de 5 d'abril, va completar el marc regulador sobre autoconsum, impulsat amb el Reial decret llei 15/2018 que va derogar l'anomenat impost a el sol, aportant certesa i seguretat als usuaris. Aquest RD tanmateix, estableix quins són els tipus de instal·lacions que existeixen segons el seu ús en el sector domèstic. Així, la tipologia segons el seu ús en el sector domèstic queda de la següent manera:
Instal·lacions fotovoltaiques aïllades: aquest tipus d'instal·lacions no disposa de suport de la xarxa elèctrica, de manera que requereix la utilització de bateries, així com un sobredimensionament d'aquestes i de la quantitat de panells fotovoltaics empleats en comparació amb una instal·lació connectada a la xarxa. És a dir, cal instal·lar una quantitat de panells tal que asseguri el subministrament durant els dies amb menys irradiació solar i, a banda, disposar d'un sistema d'emmagatzematge que tingui una capacitat per a 2 o 3 dies, de manera que hi hagi un emmagatzematge suficient per el cas que se succeeixin diversos dies ennuvolats seguits.
Instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa: Aquestes instal·lacions permeten subministrar part de l'consum elèctric d'un habitatge mitjançant autoconsum fotovoltaic. En aquest sentit, es poden distingir dos tipus de sistemes:
Sense emmagatzematge (sense bateria): aquestes instal·lacions són el primer pas per donar el salt a l'autoconsum. La quantitat de panells fotovoltaics en aquest tipus d'instal·lacions sol ser baixa, ja que l'energia generada ha de consumir-se en el moment o d'una altra manera es desaprofitarà.
Amb emmagatzematge: aquestes instal·lacions permeten una gestió de l'energia més efectiva que les anteriors, la qual cosa porta a instal·lacions amb més nombre de mòduls fotovoltaics. Són més cares, però també proporcionen un millor període de retorn a causa de el gran estalvi generat.
Cal esmentar que les instal·lacions fotovoltaiques aïllades són més cares que les instal·lacions connectades a xarxa a causa de l'sobredimensionament necessari. No obstant això, són molt útils quan no es disposa de connexió a la xarxa elèctrica o la connexió resulta cara (per exemple, en zones rurals o allunyades de nuclis urbans).
Instal·lacions fotovoltaiques aïllades: aquest tipus d'instal·lacions no disposa de suport de la xarxa elèctrica, de manera que requereix la utilització de bateries, així com un sobredimensionament d'aquestes i de la quantitat de panells fotovoltaics empleats en comparació amb una instal·lació connectada a la xarxa. És a dir, cal instal·lar una quantitat de panells tal que asseguri el subministrament durant els dies amb menys irradiació solar i, a banda, disposar d'un sistema d'emmagatzematge que tingui una capacitat per a 2 o 3 dies, de manera que hi hagi un emmagatzematge suficient per el cas que se succeeixin diversos dies ennuvolats seguits.
Instal·lacions fotovoltaiques connectades a xarxa: Aquestes instal·lacions permeten subministrar part de l'consum elèctric d'un habitatge mitjançant autoconsum fotovoltaic. En aquest sentit, es poden distingir dos tipus de sistemes:
Sense emmagatzematge (sense bateria): aquestes instal·lacions són el primer pas per donar el salt a l'autoconsum. La quantitat de panells fotovoltaics en aquest tipus d'instal·lacions sol ser baixa, ja que l'energia generada ha de consumir-se en el moment o d'una altra manera es desaprofitarà.
Amb emmagatzematge: aquestes instal·lacions permeten una gestió de l'energia més efectiva que les anteriors, la qual cosa porta a instal·lacions amb més nombre de mòduls fotovoltaics. Són més cares, però també proporcionen un millor període de retorn a causa de el gran estalvi generat.
Cal esmentar que les instal·lacions fotovoltaiques aïllades són més cares que les instal·lacions connectades a xarxa a causa de l'sobredimensionament necessari. No obstant això, són molt útils quan no es disposa de connexió a la xarxa elèctrica o la connexió resulta cara (per exemple, en zones rurals o allunyades de nuclis urbans).
Entrades relacionades
25/09/2024
