Comparativa de sistemes de calefacció

Quines són les bases de càlcul emprades?

A continuació resumim els diferents dades i assumpcions que hem tingut en compte a l'hora d'elaborar els taules comparatives presentades a l'apartat anterior, punt per punt. Com a comentari general, s'ha de tenir en compte que aquesta anàlisi ha estat feta amb preus anteriors a 2020.

Cost d'Inversió

Al cost de inversió s’han tingut en compte tants els costos de subministrament com de instal·lació per part d'una empresa autoritzada, tenint en compte els comentaris indicats a la taula. Cal destacar diversos punts:

- Els preus indicats d'inversió només tenen en compte el sistema de calefacció (i no el d'ACS). De la mateixa manera, les despeses anuals tenen en compte la potència calorífica necessària per a la calefacció de l'habitatge i no tenen en compte la possible demanda d'escalfament d'aigua calenta sanitària (ACS).
- A les instal·lacions de gas natural, no s'ha tingut en compte la instal·lació de conduccions de gas natural dins l'habitatge des de la xarxa de la companyia distribuïdora. En aquest sentit, hauria d'afegir aquest cost a habitatges que no disposin d'aquesta xarxa en el cas de reformes d'habitatges i en noves construccions. Així mateix, el cost d'Inversió indicat és vàlid per a una caldera de baixa temperatura, però no de condensació.
- En el cas d'un sistema de propà, i atesos els consums, s'ha considerat un subministrament a granel. Generalment, en aquest tipus de subministraments, l'empresa comercialitzadora inclou el preu del tanc de propà, la conducció de gas propà fins a l'interior de l'habitatge i el manteniment d'aquests dins el contracte de subministrament.

Preu de el combustible

Els preus indicats en aquest apartat són sense IVA. S’han assumit les següents dades i preus pel càlcul per kWh:

Biomassa
• Preu de 3,55€ per sac de 15kg (senses IVA, ports inclosos) per a pellet ENPLUS A1
• Poder calorífic superior (PCS) de 18 GJ/kg
• 1 kWh = 3,6 GJ
Gasoil
• Preu per a gasoil de calefacció de 0,69 €/l (sense IVA)
• Poder calorífic superior (PCS) de 43 GJ/kg
• Densitat de 0,83 kg/l
Gas Natural
• Preu de 0,05 €/kWh (sense IVA) per a tarifa 3.2
Aerotèrmia, geotèrmia y caldera elèctrica
• Preu mitjà durant 2017 en tarifa 2.0 DHA (amb discriminació horària): 0,143 €/kWh punta y 0,069kWh valle (sense IVA). Pots consultar el preu actual aquí esta página de Red Eléctrica Española
• S’assumeix un 70 % de consum durant l’horari valle i un 30 % de consum durant l’horari pic. El primer dura unes 14 h al dia, el que és un 58 % del temps. Si a més, tenim en compte que el sistema de calefacció funciona més durant les hores de la nit i que moltes vegades es deté durant unes hores al dia, és habitual trobar un balanç 70%/30%.
Propà
• Preu de 1,2 €/kg per a gas liquat propà (GLP) subministrat a granel, incloent el subministrament del tanc i el manteniment del sistema
• Poder calorífic superior (PCS) de 50 GJ/kg

Eficiència de la combustió

Aquest punt es refereix realment a la relació entre l'energia que entra i l'energia que surt de el sistema en forma de calor per a la calefacció. En aquest sentit, per a les tecnologies de combustió, aquest valor està indicat basant-se el poder calorífic superior de cada un dels combustibles, mentre que per a les tecnologies elèctriques està referit a el consum elèctric necessari.

Cal destacar que no s'han tingut en compte sistemes de combustió amb condensació, els quals poden arribar a eficiències de el 90% (tot i que també són més cars). De vegades es pot observar que en alguns casos s'indiquen eficiències superiors a el 100% per a calderes de condensació, la qual cosa constitueix una veritat a mitges, ja que es tracta d'eficiències basades en el poder calorífic inferior (PCI), la qual cosa no és el valor representatiu a aquests efectes (però sí que ho és el PCS).

Despesa anual en energia

Aquest valor no és més que el resultat de multiplicar el consum de referència (23.298 kWh / any), pel preu de el combustible obtingut per a cadascuna de les tecnologies i dividir-lo entre l'eficiència. Finalment, a aquest valor se li afegeix l'IVA.

Despesa en manteniment

Aquesta despesa és el que considerem l'habitual per a cadascuna de les tecnologies. La aerotermia i la geotèrmia, a l'ésser les tecnologies més noves i sofisticades, posseeixen el major cost en aquest aspecte. D'altra banda, el manteniment de sistema de propà per a aquest exemple s'ha considerat inclòs dins el subministrament de gas propà a granel.

Responsabilitat amb el medi ambient

En aquest punt s'han tingut en compte tant les emissions de gasos d'efecte hivernacle com les emissions de gasos i partícules contaminants. Per als sistemes elèctrics, es té en compte l'eficiència d'aquests i les emissions de parquet de generació elèctrica peninsular.

Possibilitat d'integració amb energia solar

En aquest punt s'han considerat les instal·lacions de calefacció i aigua calenta sanitària (ACS) en conjunt, ja que aquest sol ser el cas habitual. Així mateix, únicament s'han tingut en compte l'energia solar tèrmica i fotovoltaica, ja que, a efectes pràctics, són les energies renovables (a part de la biomassa) que millor s'adapten a l'àmbit residencial i que gaudeixen d'un ús majoritari.

D'aquesta manera, hi ha diverses tecnologies que necessiten de tancs acumuladors, la qual cosa és indispensable per poder adaptar-se a l'energia solar tèrmica (tot i que la biomassa també requereix l'ús de tancs acumuladors per l'ACS). D'altra banda, l'ús d'energia elèctrica és indispensable per poder integrar-se amb l'energia solar fotovoltaica.

Comoditat d'instal·lació i utilització

En aquest apartat s’avalua, d'una banda, la facilitat de la instal·lació (rapidesa, quantitat d'obra, espai necessari) i, d'altra, la comoditat de l'ús de sistema de calefacció:

• Confort: En els sistemes de aerotèrmia i geotèrmia la sensació de confort és elevada, ja que aquests sistemes funcionen generalment de forma més eficient mantenint una temperatura constant al llarg del dia, és a dir, sense disminuir la temperatura a la nit (la qual cosa si redueix el consum en altres tecnologies). D'altra banda, al ser sistemes de calefacció de baixa temperatura, la sensació tèrmica és millor que amb sistemes d'alta temperatura, en els quals es produeixen grans diferències de calor al llarg de l'habitatge.
• Facilitat de subministrament: en alguns casos (biomassa, propà, dièsel) cal emprar un tanc o magatzem de combustible en l'habitatge. Això comporta la necessitat de disposar d'un espai addicional i requereix omplir el tanc / magatzem de forma periòdica.
• Seguretat de subministrament: L'ús de combustibles dins de l'habitatge comporta cert risc d'incendi i explosió. Per aquest motiu, també són necessàries inspeccions periòdiques dels sistemes.

Possibilitat de refrigeració

Referent a això, únicament les tecnologies que utilitzen un cicle de refrigeració reversible són capaços de proveir tant calefacció com refrigeració, la qual cosa correspon amb l'aerotèrmia i geotèrmia (i altres tecnologies no analitzades com la hidrotèrmia).

Idoneïtat per a la transició energètica

La transició energètica es basa en el subministrament de qualsevol despesa energètica a través d'energies renovables i és una de les tasques més importants a què s'enfronta la societat actual a causa de el canvi climàtic i les conseqüències que aquest pot tenir sobre les nostres vides i el medi ambient. Així, doncs, en relació amb la calefacció dels habitatges, la transició energètica requereix que els sistemes de calefacció siguin elèctrics (per poder proveir-amb energia renovable) o que utilitzin directament energia renovable.

D'aquesta manera, només compleixen amb això les tres tecnologies elèctriques analitzades (aerotermia, geotèrmia i caldera elèctrica) i els sistemes de biomassa, a l'emprar directament energia renovable.

Cal destacar que aquesta dada és important de cara a el futur, ja que les tecnologies més netes començaran a gaudir cada vegada de més ajudes, mentre que les més contaminants patiran cada vegada més traves.

Emissions de CO2

Per a les emissions de CO2 s'han utilitzat els valors recomanats en aquest document de l'IDAE (dins el Ministeri d'Energia, Indústria i Turisme). Cal destacar el següent:
• Per al càlcul de les emissions efectives de l'subministrament elèctric s'ha seguit el mateix procediment que el document, és a dir, assumint unes pèrdues de transport i distribució de l'13,8% per als subministraments en baixa tensió, tot i que s'ha actualitzat amb els dades de 2017 per a les emissions de sistema peninsular espanyol (258 grCO2 / kWh, Red Eléctrica Española)
• La biomassa es considera pràcticament neutra a efectes d'emissions de CO2, ja que el CO2 generat en la combustió és el mateix CO2 captat per les plantes en el seu creixement.